20 de setembre de 2011

Desprès de tres mesos de vacances, ja a arribat el primer dia de classe amb la primera assignatura: Alfabetització Digital. És una assignatura nova, o al menys això em sembla.

Durant la primera mitja hora en Joan-Anton, l' Àngels i l’Eduard ens han presentat l’assignatura. Seguidament, el grup 2B hem anat amb en Joan-Anton i hem començat a fer classe. En Joan-Anton ens ha parlat del projecte “indaga’t”, una proposta d’innovació docent amb les noves tecnologies a l’aula. Gràcies aquest projecte he après noves paraules i conceptes, i el significat corresponen. Una de les paraules que més m’ha cridat l’atenció és “multialfabetització”, és a dir, que a més de dominar la lectura i l’escriptura, una persona, en l’actualitat, ha de saber fer us de les noves tecnologies. O dit d’una altre manera, qui no domina aquests tres camps és analfabet. Quan el professor estava explicant això el primer que he pensat és: “actualment, hi ha més analfabets que alfabets”, ja que si per ser alfabet s’han de dominar la lectura, l’escriptura i les noves tecnologies, i l’últim camp moltes persones no el dominen, sobretot, les persones grans, com els avis, que amb prou feina saben llegir i escriure. Per tant, crec que introduir i incloure les noves tecnologies en les aules és un punt molt important per a que les properes generacions siguin persones multialfabetes, és a dir, que sàpiguen llegir i entendre, que sàpiguen escriure de manera coherent, cohesiva i ordenada, i que sàpiguen moures i ser crítics pel món de les noves tecnologies.

A més de la multialfabetització, la proposta d’ “ampliació de límits institucionals” i d’ “autoria dels estudiants” m’ha deixat sorpresa. Per una banda, el fet de que el coneixement no s’ha de reduir a dins de l’espai físic de l’aula sinó que a d’anar més enllà de l’espai físic de classe em sembla tot un encert. Les aules són un lloc de primer contacte amb el coneixement, però, el dia a dia, les vivències personals... són situacions-espais on el coneixement també es pot transmetre. Per l’ altra banda, l’autoria dels estudiants crec que és molt important ja que és l’alumne qui ha de construir, crear i retenir el seu coneixement i el professorat, simplement, l’ha d’acompanyar en el procés. Quan a classe he vist els percentatges dels coneixements retinguts pels alumnes me quedat sorpresa perquè he vist que en molts aspectes coincidien amb la meva experiència escolar. Quan el professor entrava a classe i feia una classe magistral on només escoltaven jo gaire bé no retenia la informació, en canvi, quan el professor dinamitzava la classe fen debats, deixant que intervinguessin a la classe, inclòs, deixant que entre el propi alumnat s’expliquessin els dubtes, jo aprenia molt més, tal hi com demostra l’estudi.