27 d’Octubre de 2011

Avui hem après a com modificar amb el fotoshop el fons d’una imatge que té diferents elements. Es bastant interessant saber com selecció una part de la imatge perquè es quedi igual i així poder modificar el color o el to de la resta de la imatge que no està selecciona.

25 d’Octubre de 2011

La classe d’avui ha sigut pràctica. Cadascú a creat una activitat amb el Jclic. Realment, és un programa molt interessant ja que cada professor pot crear les activitats que vulgui per a la seva classe. Jo he creat un memori sobre els peixos. És un memori senzill amb quatre peixos ven diferents ja que l'activitat està pensada per a nens de 3 anys. Tot i que, el dia de la conferencia en Francesc ens ho va explicar com funcionava el Jclic Author, al principi anava molt perduda. A poc a poc, i a base de tocar diferents pestanyes i provar diferents coses, al final he pogut fet el joc del memori com jo el volia.

Per una altra banda, mentres anavam fent l'activitat amb el Jclic, per parelles, hem anat a experimentar amb la pissarra digital que l’Eduard a portat a classe. Sincerament, no es que m’hagi sorprès massa, potser perquè he vist que feia, la majoria de coses, com un ordinador. Tot i això, el fet de que pugui retenir la informació de la classe passada sense necessitat de tenir-la que tornar a escriure-la si que m'ha semblat molt últim.

Per concloure aquest dia, m’agradaria dir que avui ha sigut un dels dies que més he après ja que jo sóc de la idea que les coses s’aprenen experimentant, provant, equivocant-se i tornant-lo a fer. Tot això és el que jo he hagut de fer per poder crear l’activitat.

21 d’Octubre de 2011 (Conferència de Francesc Busquets)

Avui, en Francesc Busquets ens ha fet una conferencia sobre el JClic. Ha estat una conferencia interessant ja que ens ha parlat de diversos portals d’interés, com el Xtec o Edu365, i, també, de portals on es poden crear recursos i compartir-los amb els altres com són Alexandria, Quaderns Virtuals o Xtec Merlí. Després ens ha parlat del Jclic, una eina educativa creada per ell i que serveix per preparar activitats educatives de tot tipus com d’ordenació, d’associacions, de sopa de lletres... Ens ha ensenyat com utilitzar-la per així poder crear una activitat. M’ha semblat molt interessant ja que com a futura professora sé que puc crear, a través d’aquest programa, activitats que em siguin útils pel tema que estigui tractant. A més, un punt que trobo molt important de Jclic és que es pot descarregar a l’ordinador. Sembla una tontería però si et pares a pensar es molt important ja que a les escoles moltes vegades la xarxa d’internet no va gaire bé i això ens permet que no haguem de dependrà d’ell ja que es descarrega l’activitat que interessa es guarda en un pen i es pot utilitzar.

Realment, aquesta xerrada m’ha descobert un nou món dins de les eines digitals educatives.

20 d’Octubre de 2011

Avui hem posat en pràctica el que l’Àngels ens va explicar la sessió passada. Per mi ha sigut una classe molt estressant ja que avui estava sola i se m’acumulava la feina. L’Àngels explicava una cosa i jo encara anava per l’anterior. M’he adonat que això hem passa perquè no conec els programes “més utilitzats”. El fotoshop és un programa que mai havia utilitzat, per tant, la professora deia una cosa i jo no sabia on estava. Amb el fotoshop he après a capturar una imatge i a sobreposar baries imatges. Desprès hem fet anar el paint. Tot i que és un programa que des de petita he utilitzat sempre ho he fet d’una forma senzilla, és a dir, només utilitzant la barra de l’esquerra i la de sota els colors per això poder dibuixar allò que volgués. Mai m’he parat a investigar sobre els menús que hi ha a la part superior ( “ver”, “imagen”, “color”) fins avui. He descobert que només clicant a un botó el dibuix es pot canviar el dibuix completament. Després hem tornat al fotoshop i hem treballat els colors, els seus nivells i la llum. Certament, m’ha sorprès molt aquest programa ja que el desconeixia i ara sé que si vull retocar una fotografia puc utilitzar-lo i canviar la imatge.

18 d’Octubre de 2011

Avui ha sigut la primera classe amb l’Eduard. Ens ha parlat dels entorns virtuals i mitjans per l’ensenyament-aprenentatge. Ens ha parlat de dos conceptes el “Nadiu digital” (persones nascudes a partir dels anys 90 en endavant) i “Immigrant digital” (persones que han nascut abans dels anys 90). M’ha semblat molt interessant ja que a l’hora d’ensenyar s’ha de tenir en compte si l’aprenent té conceptes previs o no, per tant, a l’hora d’ensenyar a un immigrant digital (un 99% del professorat actual) s’haurà de començar d’un nivell més bàsic a l’hora d'introduir-los en tots els canvis digitals que s’estan produint dins de l’aula com son les pissarres digitals, les tauletes...

També ens ha explicat que són els entorns d’ensenyament-aprenentatge, quines són les seves característiques i les seves funcions. Realment m’ha sorprès ja que a mi quan sentia a parlar d’entorns d’ensenyament-aprenentatge digital només pensava en la part física, és a dir, una aula d’informàtica, una aula equipada amb projectors, pantalles tàctils... però mai amb tot allò que poden proporcionar. Per una banda, la distribució del material educatiu en format digital, la qual cosa fa que disminueixi el nombre de llibres i que l’alumnat sempre pugui accedir a la informació des de qualsevol lloc, sempre i quan tingui accés a internet. Per una altra banda, el fet de poder debatre sobre les diferents assignatures. I també millorar el procès d’ensenyament-aprenentatge.

13 d’octubre de 2011

Avui l’Àngels ens ha parlat sobre la imatge digital i el color. M’he adonat que moltes de les coses que ha explicat a mi ni tan sols em sonaven. No sóc una persona que li agradi molt investigar sobre els programes informàtics ja que les noves tecnologies no m’agraden molt. Tot i així, espero que gracies aquesta assignatura se'm desperti la curiositat sobre les noves tecnologies ja que com a futura professora he de saber utilitzar-les perquè són el futur.

Pel que fa el color el que m’ha sorprès és que sempre a l’assignatura de “visual i plàstica” de l’escola ens han dit que els colors primaris són el cian, el magenta i el groc i l’Àngels ens ha dit que no, que els colors primaris són el vermell viu, el blau fosc i el verd i que a partir d’aquesta combinació sorgeixen el cian, el magenta i el groc. A més, ens ha exposat que hi ha alguns colors que si els barregem són discordant com el blau-groc, verd-magenta o vermell-cian ja que estan en llocs oposats en el cercle de colors i d’altres que són gairebé iguals que provoquen afectes pertorbadors. Aquesta informació m’ha semblat molt útil ja que els nens la majoria de coses que aprenen és per la imatge i gràcies aquests coneixements els hi podré facilitar l’aprenentatge ja que sé que hi ha combinacions de colors que són desagradables per a la vista.

11 d’Octubre de 2011

Avui hem realitzat el debat que cada grup va preparar sobre la seva lectura el dimarts passat.

Abans de posar-nos a debatre, en Joan-Anton ens ha passat dos vídeos molt interessants i un power sobre la introducció de les diferents tecnologies. El primer ens a fet una pregunta realment interessant: “que serveix les tecnologies si el mètode es manté?” Quan l’he llegida el primer que he pensat és “té raó”. No serveix de res que s’incorporin les noves tecnologies en les aules si el professorat, per falta de coneixement, estratègia o, simplement, per comoditat, segueix utilitzant el mateix sistema d’aprenentatge de quan no hi eren present les TIC. Jo opino que abans que una escola incorpori les TIC a les seves aules el que s’ha de plantejar es si el seu professorat esta preparat i si la resposta és un no posar tot de la seva part perquè el professorat també s’actualitzi a través de curset, ja que tothom sap que el professorat actual com no ha vist una altra metodologia en la seva època d’estudiant, doncs no sap incorporar, i en alguns casos utilitzar, les noves tecnologies. L’altre video m’ha deixat impressionada. Tot i ser comèdia, quan he vist al monjo que no sabia per on agafar el llibre (la nova tecnologia ja que per ell el suport eren els pergamins) me vist reflectida jo amb els ordinadors. El monjo no sabia com obrir un llibre, jo tampoc sé utilitzar moltes de les noves tecnologies que actualment hi ha en el mercat. A més, quan he vist el video he pensat “quants professors es sentirien identificats amb els monjos si veiessin el video”. Mi m’imagino que aquest pensament l’he tingut perquè molts d’ells no saben com utilitzar un reproductor o unes pissarres digitals. Llavors tornem al mateix que abans. No es poden incorporar les TIC a l’aula si el que he de transmetre el coneixement no les sap fer anar. Respecte al power, el que m’ha fet pensar és que el que jo veig com un instrument corrent, inclòs, antiquat en alguns casos, com pot ser la pissarra, el guix, la tinta... en un moment de la historia van ser noves tecnologies i tothom va haver de saber utilitzar-les si volien estar “actualitzat”. A més, m’ha cridat molt l’atenció que totes les noves tecnologies que sortien en el video eren tecnologies que s’anaven complementant, és a dir, que quan apareixia una nova no s’eliminava la ja existent. Això m’ha fet pensar perquè jo sempre he sigut de l’opinió que amb l’aparició de l’ordinador, Ipad... a la llarga desapareixeran els llibres i, conseqüentment, les impremtes, les tites... no té perquè ser així.

Un cop vists els vídeos i el power, hem començat amb les exposicions de cada grup respecte a les lectures que han llegit. Hi ha varies idees que m’han agradat. Per una banda el fet de que el professor sigui un acompanyant en l’aprenentatge de l’alumne i que sigui el propi infant qui cree i estructuri els seus coneixements. Per una altra banda, el fet de que avanç l’estudiant aprenia a travès de l’escriptura i la lectura, i ara l’alumnat aprèn a traves d’imatges i el repte és que aprenguin i creïn. L'última idea destacable que he extret és que en les escoles no es compleix el que ara es demana en el currículum respecte a les TIC ja que, com ja s’ha dit, el professorat no esta preparat, tot i que, en molts casos les aules si.

4 d’octubre de 2011

En aquesta tercera sessió hem treballat en petits grups. Cada grup ha escollit una lectura, la qual s’havia de llegir prèviament, per desprès posar-la en comú amb la resta del petit grup. Entre tot el grup hem fet una “wiki” on he exposat els principals punts de la nostra lectura per així poder realitzar el debat el proper 11 d’Octubre.

El meu grup hem treballat a partir de la lectura C.Alonso titulada Nuevas tecnologias aplicadas a la enseñanza. És una lectura fàcil on totes hem vist clarament l’evolució de les tecnologies a l’hora d’introduir-les a les aules. A l’hora de debatre l’Iris, la noia amb més edat, ens ha explicat que ella el primer ordinador que va utilitzar a l’aula va ser en blanc i negre i que treballava sobre el suport de disquets. Jo m’he quedat sobtada ja que quan jo vaig utilitzar per primer cop un ordinador ja tenia color.

A través de la lectura, i fent memòria, me adonat que en molt poc temps, uns 13 anys, la tecnologia a avançat molt i jo ho he vist a la meva aula. Vaig començar amb un ordinador bàsic el qual només acceptava disquets i, a poc a poc, es van modernitzar amb la introducció del reproductor CD-rooms, pantalles multimedies amb millor resolució, cap el segle XXI apareix internet... Totes aquestes fases jo les he viscut però no he sigut conscient fins que la lectura m’ha tornat al passat i m'he en recordat de tot això.

29 de setembre de 2011

Avui l’Àngels m’ha solucionat el dubte que em va sorgir durant l’exercici inicial de la primera secció. La relació entre les paraules és que totes són noms de patates. M’ha sobtat molt conèixer una patata amb nom de “llanto de nuera” o de “pie de lequecho”. A més m’ha cridat l’atenció com les persones deixem volar la imaginació per donar resposta allò que no sabem. Cap dibuix era correcte!

Després d’aixó, ens ha presentat dos powers. En un hem parlat de la composició i l’expressió, un tema molt importat sobretot per poder “degifrar” el dibuix d’un nen ja que molts sentiments els expresent atraves d’ells i gràcies a la composició podem saber si estan tranquils, tensos... I en l’altre power hem parlat dels plans i angles fotogràfics. Realment, aquest tema no m’ha aportat gaire informació nova ja que a l’assignatura de Visual i Plàstica que vaig fer a quart de l’E.S.O. aquest tema el vaig tractar molt. Tot i així, m’ha servit per refrescar els conceptes i acabar-los d’interioritzar milllor.

27 de setembre de 2011

Després de fer una reflexió prèvia i individual sobre les nostres vivències i experiències amb les TIC com alumnes, en petits grups les hem posades en comú. L’Arantxa, la Raquel i jo som, més o menys, de la mateixa edat i, per tant, tot el que hem posat en comú era bastant semblant: el primer contacte amb les TIC el vam tenir a segon de primària, fèiem una hora per setmana, ens ensenyaven bàsicament a utilitzar el Paint i, posteriorment, a l’E.S.O. el Word i el Power Point. En canvi, l’Iris que és més gran ens ha explicat que ella no va utilitzar les TIC fins a principi de l’E.S.O. i ens ha parlat de programes que no havíem sentit mai.

Després de la posada en comú en petit grup, hem fet un debat tota la classe. D’aquest debat jo m’he quedat amb tres punts que crec importantíssims per poder introduir les tecnologies dins de les aules: el professorat s’ha d’actualitza; s’han d’eliminar les aules d’informàtica; i s’ha de canviar la forma d’ensenyar. Respecte al primer punt considero que el professorat actual (i els futurs mestres també ja que som unes generacions que hem vist les TIC de passada i que la majoria les hem après a utilitzar de manera autonoma) s’ha de “posar al dia” sobre les noves tecnologies tant pel que fa al coneixement de programes com, sobretot, pel que fa a l’ús de les TIC dins de l’aula. Per a que això sigui possible primerament s’han d’eliminar les aules d’informàtica, és a dir, que les TIC no només estiguin presents en una aula durant una hora a la setmana com ens passava a nosaltres i que a més no ens aportessin nous coneixements, sinó que el professorat les ha d’incorporar dins de les diferents assignatura ja que la tecnologia és una eina. Des del meu punt de vista, aquests dos punts no es podran aconseguir si el professorat no canvia la forma d’ensenyar, és a dir, que per molt que les noves tecnologies estiguin dins de l’aula si el professor segueix impartint les classes de forma magistral com si les noves tecnologies no estiguessin no serveix de res.

Després del gran debat que hem tingut i on m’he adonat que el nostre contacte amb les tecnologies a l’escola ha sigut mínim, potser perquè era una cosa nova o potser perquè el professorat no veia clar la incorporació de les noves tecnologies en les aules, mirant cara al futur i pensant en els meus futurs alumnes, jo apostaré per la utilització de les TIC d’una forma educativa dins de l’aula ja que crec que el futur ja no està únicament en saber llegir i escriure, sinó que esta en gran part en el món informàtic.

Per acabar m’agradaria destacar el paper que avui ha tingut en Joan-Anton. A sigut un paper passiu. M’ha encantat! Ja que ell a deixat que fóssim nosaltres qui exposéssim les nostres experiències i les debatéssim. Només ha intervingut al final de la sessió per aportar el seu punt de vista i fer una petita conclusió. Això demostra que el que explica ho aplica ja que en la primera sessió ens va posar els percentatges de com l’alumnat aprenia més i era parlant i discutint, que és el que hem fet nosaltres avui.

22 de setembre de 2011

Avui ha sigut la primera classe amb l’Àngels. La seva part de l’assignatura esta més enfocada a la part de visual i plàstica.

Per trencar el gel, hem fet un exercici inicial per parelles. Consistia que, en el Paint i en 10 segons, hem hagut de dibuixar allò que creiem que significaven les paraules que deia l’Àngels, algunes de ben estranya. En aquest exercici he après, en alguns casos, a deixar anar la imaginació ja que no sabia com dibuixar allò que deia com per exemple “llanto de nuera” o “pie de lequecho”. A més, aquest exercici m’ha despertat la curiositat perquè la professora deia que totes estaven relacionades entre elles i, en canvi, contra més paraules deia menys relació hi he trobat. Cal reconèixer que aquesta curiositat ha sigut efímer ja que en el moment que ha dit que a la propera classe ens explicarà la relació la curiositat ha disminuït. Per una altra banda, cal dir que amb aquest exercici, pel que fa a la manera de fer-lo, no m’ha costat ni m’ha aportat res de nou ja que el Paint és el primer programa, si no recordo malament, que em van ensenyar a utilitzar a l’escola i en aquesta sessió no hem profunditzat més sobre com utilitzar-lo. Un cop l’Àngels a dit totes les paraules ens ha dit que comprimíssim l’arxiu i el pengéssim al moodle. Aquest simple fet, a mi m’ha aportat un gran i útil aprenentatge: com comprimir un arxiu.

Un cop penjat l’arxiu, hem treballat la imatge i la comunicació. Realment, no m’ha aportat cap coneixement nou però si que m’ha servit per recordar i ampliar una mica allò que ja sabia com per exemple els tipus d’imatges i de dimensions. Posteriorment, hem vist un conte que estava explicat només amb senyals. Me cada bocabadada, per una part perquè ho havia vist i perquè l'historia, tot i no tenir lletra, s'entenia perfectament. Mai m’hagues parat a pensar que realment es podria fer. En aquest moment, m’he adonat que una simple imatge pot dir i transmetre moltes coses i, a més, de manera diferent segons la persona i l’estat d’ànim que tingui.

Cara al futur, m’agradaria treballar molt més el tema de la imatge, les percepcions que poden transmetre i tot el que pot explicar ja que moltes vegades els nens no són capaços de transmetre com es senten o si els hi passa alguna cosa i a travès dels seus dibuixos un mestres pot obtenir molta informació.

20 de setembre de 2011

Desprès de tres mesos de vacances, ja a arribat el primer dia de classe amb la primera assignatura: Alfabetització Digital. És una assignatura nova, o al menys això em sembla.

Durant la primera mitja hora en Joan-Anton, l' Àngels i l’Eduard ens han presentat l’assignatura. Seguidament, el grup 2B hem anat amb en Joan-Anton i hem començat a fer classe. En Joan-Anton ens ha parlat del projecte “indaga’t”, una proposta d’innovació docent amb les noves tecnologies a l’aula. Gràcies aquest projecte he après noves paraules i conceptes, i el significat corresponen. Una de les paraules que més m’ha cridat l’atenció és “multialfabetització”, és a dir, que a més de dominar la lectura i l’escriptura, una persona, en l’actualitat, ha de saber fer us de les noves tecnologies. O dit d’una altre manera, qui no domina aquests tres camps és analfabet. Quan el professor estava explicant això el primer que he pensat és: “actualment, hi ha més analfabets que alfabets”, ja que si per ser alfabet s’han de dominar la lectura, l’escriptura i les noves tecnologies, i l’últim camp moltes persones no el dominen, sobretot, les persones grans, com els avis, que amb prou feina saben llegir i escriure. Per tant, crec que introduir i incloure les noves tecnologies en les aules és un punt molt important per a que les properes generacions siguin persones multialfabetes, és a dir, que sàpiguen llegir i entendre, que sàpiguen escriure de manera coherent, cohesiva i ordenada, i que sàpiguen moures i ser crítics pel món de les noves tecnologies.

A més de la multialfabetització, la proposta d’ “ampliació de límits institucionals” i d’ “autoria dels estudiants” m’ha deixat sorpresa. Per una banda, el fet de que el coneixement no s’ha de reduir a dins de l’espai físic de l’aula sinó que a d’anar més enllà de l’espai físic de classe em sembla tot un encert. Les aules són un lloc de primer contacte amb el coneixement, però, el dia a dia, les vivències personals... són situacions-espais on el coneixement també es pot transmetre. Per l’ altra banda, l’autoria dels estudiants crec que és molt important ja que és l’alumne qui ha de construir, crear i retenir el seu coneixement i el professorat, simplement, l’ha d’acompanyar en el procés. Quan a classe he vist els percentatges dels coneixements retinguts pels alumnes me quedat sorpresa perquè he vist que en molts aspectes coincidien amb la meva experiència escolar. Quan el professor entrava a classe i feia una classe magistral on només escoltaven jo gaire bé no retenia la informació, en canvi, quan el professor dinamitzava la classe fen debats, deixant que intervinguessin a la classe, inclòs, deixant que entre el propi alumnat s’expliquessin els dubtes, jo aprenia molt més, tal hi com demostra l’estudi.

Mil disculpes!!

Després de dues setmanes amb problemes tècnics per part de la companyia d’internet, i com a conseqüència d’estar dues setmanes sense internet, avui ja puc publicar totes les reflexions que he anat escrivint en una word durant aquest temps.