Avui hem realitzat el debat que cada grup va preparar sobre la seva lectura el dimarts passat.
Abans de posar-nos a debatre, en Joan-Anton ens ha passat dos vídeos molt interessants i un power sobre la introducció de les diferents tecnologies. El primer ens a fet una pregunta realment interessant: “que serveix les tecnologies si el mètode es manté?” Quan l’he llegida el primer que he pensat és “té raó”. No serveix de res que s’incorporin les noves tecnologies en les aules si el professorat, per falta de coneixement, estratègia o, simplement, per comoditat, segueix utilitzant el mateix sistema d’aprenentatge de quan no hi eren present les TIC. Jo opino que abans que una escola incorpori les TIC a les seves aules el que s’ha de plantejar es si el seu professorat esta preparat i si la resposta és un no posar tot de la seva part perquè el professorat també s’actualitzi a través de curset, ja que tothom sap que el professorat actual com no ha vist una altra metodologia en la seva època d’estudiant, doncs no sap incorporar, i en alguns casos utilitzar, les noves tecnologies. L’altre video m’ha deixat impressionada. Tot i ser comèdia, quan he vist al monjo que no sabia per on agafar el llibre (la nova tecnologia ja que per ell el suport eren els pergamins) me vist reflectida jo amb els ordinadors. El monjo no sabia com obrir un llibre, jo tampoc sé utilitzar moltes de les noves tecnologies que actualment hi ha en el mercat. A més, quan he vist el video he pensat “quants professors es sentirien identificats amb els monjos si veiessin el video”. Mi m’imagino que aquest pensament l’he tingut perquè molts d’ells no saben com utilitzar un reproductor o unes pissarres digitals. Llavors tornem al mateix que abans. No es poden incorporar les TIC a l’aula si el que he de transmetre el coneixement no les sap fer anar. Respecte al power, el que m’ha fet pensar és que el que jo veig com un instrument corrent, inclòs, antiquat en alguns casos, com pot ser la pissarra, el guix, la tinta... en un moment de la historia van ser noves tecnologies i tothom va haver de saber utilitzar-les si volien estar “actualitzat”. A més, m’ha cridat molt l’atenció que totes les noves tecnologies que sortien en el video eren tecnologies que s’anaven complementant, és a dir, que quan apareixia una nova no s’eliminava la ja existent. Això m’ha fet pensar perquè jo sempre he sigut de l’opinió que amb l’aparició de l’ordinador, Ipad... a la llarga desapareixeran els llibres i, conseqüentment, les impremtes, les tites... no té perquè ser així.
Un cop vists els vídeos i el power, hem començat amb les exposicions de cada grup respecte a les lectures que han llegit. Hi ha varies idees que m’han agradat. Per una banda el fet de que el professor sigui un acompanyant en l’aprenentatge de l’alumne i que sigui el propi infant qui cree i estructuri els seus coneixements. Per una altra banda, el fet de que avanç l’estudiant aprenia a travès de l’escriptura i la lectura, i ara l’alumnat aprèn a traves d’imatges i el repte és que aprenguin i creïn. L'última idea destacable que he extret és que en les escoles no es compleix el que ara es demana en el currículum respecte a les TIC ja que, com ja s’ha dit, el professorat no esta preparat, tot i que, en molts casos les aules si.
